Tornada

Em sembla que em vaig quedar pel dia en que vaig anar a Itàlia, oi? Doncs bé, començaré des d'aquí.

Resumint resumint, el primer dia, al vaixell des de Barcelona a Gènova, en fi, suposo que podria haver anat millor, bueno, de fet, crec que tot el viatge podria haver anat molt millor, però suposo que es algo normal que 4 idiotes la liin massa sempre. Sabeu? Crec que deixaré de banda les coses dolentes. D'aquell viatge em porto molts bons records, com per exemple:

. El unir-me més a Hannah

· La experiència tan divertida d'haver-me dutxat amb ella, haha

· La experiència única de haver dormit 9 dies abraçada a Hannah

· Agafar més confiança amb més gent

· La ressaca del dia següent.. jaja

· Las xarles amb Dani

· Els Orgasmos que em preparava Elio.. I amb orgasmos vull dir Chupitos!

· Tots i cadascun dels seus missatges i trucades..

· El passar més temps amb totes les meves amigues

· La borratxera amb Dani y Pipin

· Els moments amb Xavi

· Les nits de platja

· Totes i cadascuna de les llunes de les 9 nits, foren plenes o de colors..

Itàlia ha sigut un somni per a molts de nosaltres, un somni inolvidable.

Novetats

Bufa, quant de temps feia que no passava eh?

Suposo que era d'esperar... mai he sigut gaire temps un diari, però realment aquest.. m'importa, perquè es un diari que no se'm perdrà, i sempre podré veure'l i riure'm quan passin uns anys i vegi que tot el que escric són xuminades d'adolescent.. Així que d'ara endavant, continuaré per on em vaig quedar.

VIATGE

Aquests últims dies han passat moltes coses, hem baixat del tobogan, tot i que ara sembla que hem tornat a pujar... avui sóc feliç, perquè per fi ens anem a Itàlia, després de 156 dies fent el compte enrere, avui marxem. No es genial? Però saps que? Endevina què trobaré a faltar quan hi sigui a Verona, al balcó de "Romeo i Julieta".. Me'n vaig, però aquí em deixo mig cor.. T'estimo!!

ITÀLIA, ALLÀ ANEM!

23 d'abril de 2009

Ja feia dies que volia actualitzar, però per mandra o per altres coses, no n'he sigut capaç.. El cas es que, el dia 23 d'abril, algú em va fer la nena mes feliç del món, i el 23 de maig, ho va tornar a fer, quan vam fer el nostre primer mes. Arribar al centre cultural, tot apagat a l'escenari menys un focu blau que il·luminava unes precioses roses...

Perquè això es un tobogan, i tot i que a vegades siguem abaix, sempre tornem a pujar.

T'estimo Jaime :)

M'agrada...

He descobert que tinc el meu punt. Que m'agrada ser dolenta, tot i que no del tot, i no en tots els sentits. M'agrada ser... trapella, sí, aquesta es la paraula, trapella... M'agrada que estiguis fent les teves coses, bé, intentant fer-les millor dit, i que jo estigui estirada al llit ficant-te nerviós, mirant-te amb aquells ulls meus tan vulgars, i amb aquella mirada tant guay que he après a ficar... M'agrada que t'acabis estirant amb mi, i que arribi jo amb tota la meva cara bonica i comenci a fer-te petons, i tu facis sorolls i intents desganats d'allunyar-te, i que aconsegueixi fer-te donar per vençut i llavors ens estimem una mica.

A lo gran.

Decidit, ahir va ser la meva última campana. Sí, ja sé que això mateix vaig dir Dijous passat, però aquest cop, la de veritat. I com era l'última... l'havia de passar a lo gran...

Què millor doncs, que un matí sencer per fi tots sols a casa teva? Va ser genial... Passar-nos des de les 8 del matí, fins a les 9. 30 dormint tots junts abraçats, despertar-nos, esmorzar... esmorzar? Més aviat esmorzar-nos! Ens vam estimar molt, aquell matí...

Reconec que em continua fent una miqueta de por, però... jo estic 100% segura de que vull seguir així amb tu, i 100% decidida de que continuarem endavant.

t'estimo

Dies

Ahir, i abans d'ahir van ser dos dies molt bons.

Abans d'ahir... jaja, reconec que va ser un dia esgotador. Des de les 8 del matí fins a les 8.3O de la tarda a les rambles, venent màscares i clauers.. han sigut 105€ ben guanyats...

Per no parlar de la nit..

T'estimo més que a ningú. Vas convencereme per a que pugés a te casa, a les 12 de la nit tots dos sols.. només tu ets capaç de fer-me sentir aquestes coses... aquest cop no em va fer mal, es més.. tot lo contrari... t'estimo tant, Jaume........

Però una altra banda, ahir vaig tenir la comunió d'en Edgar. M'ho vaig passar bé, tot i les petites coses... vaig acabar feta pols, però vam ballar, vam cantar, vam riure.. i algú que altre es va menjar el terra jaja.

Aquest matí, però.... ais, es una llàstima que sempre ens passin coses d'aquestes, suposo que es la part negativa de tenir un novio que es duu tant bé amb tot déu i té una casa pròpia.. Sempre m'entristeixo, quan passa això, que tu i jo quedem per tenir una estona per a nosaltres, trovarnos que algú ha volgut invitar-se també... Sempre em poso trista i em decepciono, però no es culpa teva, ni de ningú, suposo... la única part bona, es que sé que tot i així continuarem tenint, més tard o més d'hora, més o menys vegades... però tindrem aquells moments..

Ai!

Aix.. em fa mal...

Avui m'has ficat els dits, o el dit... no se ben bé quants han sigut, però si sé que m'ha fet mal el monco, i encara em fa... jo també t'he fet una palla... però no l'he volguda acabar, més que res perquè no em venia de gust tacar-me. Ho sento..

El que passa, es que em fa mal el monco, i no sé del cert si els has arribat a ficar, però m'he adonat que tens els dits molt grossos.. aix, tinc por a que em faci tant de mal sempre... com patiré quan fem "cochinades", però m'agrada avançar amb tu, al fi de comptes, ets el meu novio, no? Esperava ansiosa aquests moments.

Anotacions

Nota mental 1: Deixar de ficar-me aquest sostenidor

Nota mental 2: Recollir-me el cabell quan estem junts al llit

Te amo

I poc a poc anem pujant d'escala. Ahir va ser el nostre primer

"te amo" i si et soc sincera, no m'ho esperava que fos a casa del Carles, amb tothom al voltant... però va ser una paraula que em va fer sentir de tot.

Crec que ja ho vaig dir; que no es el mateix un "me gustas" que un " te quiero" que un "te amo"... Ja veus, poc a poc anem avançant. Dies abans m'havies dit que t'estaves enamorant de mi, i que això era dolent.. ahir, que em vas confessar que definitivament estaves enamorat, per fi em vas contestar perquè. I la resposta em va agradar més del que em pensava. Em vas dir que era dolent, perquè allò podia fer-te perdre el control... i em sembla que la meva resposta et va fer gràcia. " A vegades es bo deixar-se portar..." No se pas que vaig voler dir-te amb allò.. però estic conforme amb la meva resposta.

Màgia

Això es el que m'ofereixes, màgia. Però no la màgia que es pensa tothom en una relació, no. Tu em mostres la màgia de debò, la dels contes, (que al final resulta que no són simplement contes), em mostres la màgia de les fades, la màgia de la lluna, la màgia de la fantasia que s'ha fet real...

Abans d'ahir em vas dir: "vine amb mi" i jo sens dubtar-ho et vaig seguir. Em vas parar front la plaça del ajuntament, entre mig de la gran font d'aigua i un arbre enormement preciós tot florit de flors roses i blanques... tot seguit em vas dir:

- Confies en mi?

- Sí

- Doncs tanca els ulls

- Vale

- Ara intenta escoltar tot et que ens envolta.

I per la meva sorpresa.. què vaig escoltar? Doncs tot. Els passos de la gent, el motor dels cotxes, el vent quan passava, l'aigua de la font... podia sentir el moviment de les flors quan l'aire passava entre elles.. i era una sensació realment genial. De sobte, em vas dir que em concentrés a l'aigua de la font, i que intentés escoltar una mica més enllà d'ella... Al principi no vaig escoltar res, però de sobte, vaig escoltar algo que no tenia res a veure amb els sorolls que havia escoltat anteriorment.. què era? No ho sabria explicar bé.. però va ser algo així com un pitit molt fluixet però molt agut... i em vas dir, que allò que acabava d'escoltar, eren fades. Tot seguit em vas fer mirar a aquell gran arbre, i em vas dir que intentés veure-les.. Per la meva sorpresa, em vaig trobar amb uns punts daurats que apareixien i desapareixien molt de pressa.. i em vas ensenyar que allò, allò eren les fades.

Després d'allò, em vaig adonar de que em sentia relaxada, tranquil·la, en armonía amb tot i amb tots, intentava pensar en algun problema, i no podia... i es quan em vas dir, que acabava de tenir, sentir i veure, una part de tota la màgia que hi ha al món.

Tot va començar un Sant Jordi.

Aquesta data... aquesta data era molt especial per a mi, el meu Sant Jordi. Aquest sant Jordi ha sigut molt, molt, molt especial, i tot gràcies a tu.. Bé, reconec que també era especial perquè estrenava la meva primera obra de teatre, i volgués o no volgués aquell dia tot era especial.

Reconec que cada cop em sorprens més. No m'ho esperava, allò...

15 minuts abans d'estrenar, vaig entrar al camerino, i què em trobo? Amb una copassa de maduixes amb nata, amb veles pels voltants, pètals de roses, una gran rosa preciosa, una copa i un paper... un paper? Em vaig quedar de pedra. No podia ser que m'estigués passant allò.... era tot tan... tan... què? perfecte? Allò era tot lo que havia somiat que fes algun cop algú per mi... Però lo que més il·lusió em va fer, va ser aquell estrany paper...
Em pregunteu què ficava al paper? haha...

"No puedo ser Romeo sin mi Julieta...
¿Qué dices? ¿Quieres ser la chica que espere
bajo su balcón leyendo poesias de Neruda?

Te quiero

.Romeo.

Així que ja tenim data.

23 d'abril de 2009.

Sant Jordi.

La màgia del teatre

Quina llàstima que m'hagi fet tant de pal actualitzar tots aquestos dies enrere... uns dies dels quals han sigut els millors que he passat fins el moment.

Un dels motius, va ser que per fi vam estrenar l'obre El Somni d'una Nit d'Estiu. Tants mesos treballant, i a la fi vam estrenar.... Quina sensació més meravellosa! No els nervi previs, que a la seva forma també ho són... però acostumada a ser sempre l'espectadora, es estrany que aquest any hagi sigut la que estigui davant el públic..

Realment es genial com ens hem arribat a conèixer tots... es més, crec que ens hem conegut més en els tres dies previs a l'obra, que no pas en tots els darrers 6 mesos..

Em sembla genial que el nostre primer estreno siguè el dia de Sant Jordi. Ens va tocar estrenar primer per a 3r i 4rt. d'ESO, i reconec que no em va fer gaire gràcia.. però va estar molt bé, i crec que en el fons no vaig estar tant nerviosa, perquè certa persona, a la qual li dedicaré un espai a part després, em va fer passar tots els nervis de cop...

Bé, el dia 24, el dia de la nostre ultima funció....... ais, l'última funció, encara em fa pena dir aquesta frase.. en fi, el cas, es que pel matí va començar tot molt bé, fent un calentament divertit, i després acabant de preparar-ho tot per a 1r i 2n. Sincerant-nos....... va ser la que pitjor va sortir, em va vindre un blancazo en un dels moments mes forts de l'obra.. però bé.. coses del directe, oi?

L'hora de dinar d'aquell dia va ser bestial. Vam dinar tots junts en un parc, rient-nos, ballant, cantant, explicant acudits, fent el tonto.. crec que feia molt de temps que no em reia així..

I per la tarda, l'obra final, l'última funció, els últims nervis..... però crec que va sortir tot molt bé, oi? :)

És la màgia del teatre

Felicitats enderrerides, Samu.

Perquè en aquests últims 3 dies m'ha passat de tot, i crec que tu et mereixes un espai particular.

Et dono l'enhorabona, perquè el dia 22 vas fer ni més ni menys que un any amb l'Ana. Me'n alegro per vosaltres, de debò. Espero que sigui per a molts més, perquè està clar que ella està feta per tu, tu estàs fet per ell.

Ets el millor noi que he tingut la sort de conèixer, i ets el millor amic que ningú hagi tingut la sort de tindre... Gracies per la rosa que em vas regalar en Sant Jordi, va ser la primera del dia, i te la agraeixo molt!

Que et donin per cul!

Com es pot ser tant cabró? I com puc tenir jo... no, millor dit, com pot tenir la mare tanta paciència? Estic farta de tu, estic farta de que cada cop que t'entri la vena ho llencis tot per terra, la roba, els calaixos, les meves coses personals, l'armari sencer...

ESTIC FINS ALS COLLONS DE TU!

I que t'he d'obeir, i he de tindre tot al teu gust...¿perquè ets el meu pare? Tu no ets el meu pare. Aquell home que es fica vermell, i es posa a cridar com un gargamel posseït que veig gairebé sempre a casa no es el meu pare. No vull que ho sigui.

Et queixes perquè ets un puto maniàtic de la neteja, o de l'ordre, o simplement t'has tornat tant toca collons que et molesta tot, i llavors t'enfades, i crides, i dones mal exemple al Daniel (que estic resant perquè no sigui un malparit com tu quan sigui gran). I després tu ets el descuidat que ho deixa tot escampat per tot arreu, i no se't pot dir res. Doncs saps que?

QUE ET DONIN PER CUL

amor

Es això saps? Que l'amor pot fer-te ser la persona més feliç del mon, i pot fer-te la més desgraciada. I tot i així ens agrada tant! L'amor es fantàsticament.................................... cruel.

Però saps què?

Que el follin Laura, que el follin!

Quina tia més contradictòriament contradictòria que sóc..!

M'agrada, m'encanta.. però tinc por.

Tinc por. M'agrada, m'encanta.. però tinc por. Sabia perfectament que aquest moment arribaria, que jo era la d'anar molt de pressa.. i ara.. ara? ara que tinc el que feia taaaaaant de temps que desitjava, ara em fa tot por.

Encara no estem sortint, i avui ja m'has volgut fotre els dits.. ostia puta tu.. ja sé que portem mig de rotllo gairebé 7 mesos... però en aquest plan de romàntics, quan portem? Tan sols dies, no? Doncs sí joder, per molt que m'agradi estar en aquell plan amb tu.. tinc por.

No em pots culpar per això, vida... Esque no sé que fer.. no sé com actuar... no seria el primer cop que faig alguna cosa així, això rai.. però esque no m'ho he passat gairebé, els darrers cops... I sé que amb tu serà diferent, perquè ho sé. Sé que tu no em faràs mal...

Però sis plau, encara no.... deixa'm gaudir una mica més d'aquests moments...

tranquil·la

No se perquè, però ja sabia jo que avui no quedaríem per fer els nostres plans... m'he emportat una gran desil·lusió, no ho nego, però en fi. He estat amb tu igualment, no? Doncs ja està. De totes maneres no ha estat malament, el matí, fent l'idiota amb tots.. haha, no, no ha estat gens malament, i aquesta tarda més! :)

Ara "lo nostre" es veu molt més clarament. Les mirades, els gestos, les paraules.. I ara serè pacient, perquè sé que ara tenim temps, i esperaré tranquil·lament el dia que estiguis preparat per dir-me que vols fer el següent pas amb mi.

Dolça nit..

A pesar de la puta menstruació.. quin dia, o millor dit, quina nit més gloriosa.

Van passar molts, molts contratemps, i moltes putades.. però vam aconseguir un lloc on poder anar a dormir! hahà. El que recordo de tot lo d'ahir, és que vam estar jugant al "jo mai mai" (i que tant tu com jo ens hem quedat ben sorpresos l'un de l'altre.. jaja) I quan tots anàvem amb el punt ben agafat, no sé que cony es van posar a fer els altres, però tu i jo al principi estàvem junts a estones, (estones bones, molt bones, però estones), després que estàvem tirats pel terra fent-nos petons, i jo meravellant-me per totes aquelles precioses, precioses coses que em deies.. totes aquelles coses que feia tant de temps que volia escoltar-te dir. I després, l'únic que recordo es que m'he passat la nit sobre teu tota nua de cintura cap a dalt, i ens hem estat "estimant" (però sols lo justet, que no ens hem deixat ser dolents, oi? tot i que has pogut comprovar que no sóc pas tan bona com aparento!).. i mentres passava això, per dins jo m'estava divertint moltissim, perquè sabia perfectament que tu te les estaves veient realment putes per poder controlar-te i mantenir-te a la ralla.. jaja, que n'ets de bufó, coi!

Redéu! Com m'ha agradat, aquesta nit. Tot i que ara estic amb la ressaca, i el gust a dolç de tota la sangria, que ens vam prendre ahir.. bé.. no sé si era sangria, però tenia gust a ... dolç ... Dolça, com ha sigut tota aquesta nit.

D'això.. llavors.. que me'n dius? Dilluns repetim tots dos sols a casa teva? No sé a tu, però a mi m'agrada força, aquesta idea.. :)

... Merda, encara estaré amb la regla..

sort o desgràcia?

Ets una puta. Sí sí, tu! Menstruació merdosa..

Mira que te m'havies regulat.. doncs no! la senyoreta capritxosa sempre ha de fer el mateix. El dia que tinc grans plans, t'adelantes, o t'atrases, fas el que sigui per vindre just aquell dia! Ostia puta.. jo tenia grans plans per aquest dia.. tot i les meves pors!

Les meves pors.. que no eren poques.. i ara què? Que m'has fet? Un favor o una putada? Ostres tu! Què passarà? vv"

Por.

+ A ver a ver.. quién va a empalmar mañana?

- Yo

- Yo

- Yo..

+ Bueno, entonces creo que todos menos Jaime.. y tú aprovecharás y te irás con él, no?

- Hm.. bueno supongo que sí, o eso creo.

+ Vale, pero os advierto, no quiero ninguna cochinada eh?! jajaja!

- No mujer.. qué dices! Sólo dormiríamos..

+ Jajajaja! claro, claro..

Ells es reien en conya, però sé perfectament que la Raquel anava ben enserio.. Ostras tu.. quina paranoia que tinc, ara.. Porto mesos esperant una oportunitat així, i ara que potser la aconsegueixo.. m'entra la por?

Обичам τе

Ostia puta... I que tan sols amb una frase aconsegueixis fer-me la nena més feliç del món, tot i tenint un mal dia..!

T'estimo tant..!

millor lo dolent conegut..

Bé.. suposo que algun dia se m'hauria d'acabar la sort.. i ha sigut avui. Quina ràbia tu.. amb lo bé que m'anava tot últimament.. En fi, almenys només és la mateixa mala sort que de costum, i ja saps el que diuen..

"Millor lo dolent conegut, que lo dolent que queda per conèixer"

happy

Hem tingut un fabulós dia de platja, bueno.. i uns fabulosos moments de tovallola. Estaria bé tornar-ho a repetir.. oi? Sí, i tant que estaria bé..

I també estaria bé rebre notícies tan bones tots els dies.

Ja m'havia fet a la idea de que tu també marxaries, que marxaries per no tornar.. i m'ho vaig passar malament, molt malament! No és fàcil assimilar que la història se't repeteix.. Però sabeu què? Que aquest cop no se'm repetirà, la història.. i perquè? Doncs perquè et quedes! Et quedes et quedeees!!

Sóc feliç, molt feliç!

+T'estimo

Tell

Em sembla realment fort, tot això. Mai m'havia plantejat prendre'm enserio això del teatre.. i ara, ara a més a més d'estar al grup de l'institut, estic en un grup que es dedica això seriament! Sempre he cregut que el Tell m'estava gran.. i em fa por, em fa por perquè encara ho crec, que m'està gran.. Pero m'agrada la decisió, i m'agrada molt.

cap de setmana

Ha sigut un cap de setmana realment genial. Crec que mai no havia tingut cap de tant.. perfecte? Bé, perfecte si no contem les estones a casa.. però això ja es un altre tema.

Es genial que hagi passat un dissabte tan entretingut, i un diumenge tan.. especial? I de fet no han passat tantes coses.. però les petites accions, m'han fet la nena maca més feliç del món =)

Sé que he tingut sort, amb aquest cap de setmana.. estaria malament seguir tentant a la sort durant tota la resta de la setmana santa?

"Lo nostre"

Em resulta realment desequilibrat, "lo nostre". Hi han dies que.. (hà, sí, dies..) estem com freds, i em desespero pensant que ens estem distanciant, i en canvi, tenim moments, com el d'ahir.. que em dius certes coses a cau d'orella... i m'entren ganes de llençar-me sobre teu i menjar-te a petons.

I per què no ens podem dir coses a cau d'orella diàriament? M'agradaria saber-ho.. I també m'agradaria, que "lo nostre" fos un nostre, i també fos un nosaltres, per a tots els dies.

Gran Secret

Em sento bé amb tu, realment bé. Aquest matí ha sigut realment genial.. i m'ha agradat moltíssim que per fi hagis confiat en mi i t'hagis decidit a explicar-me el teu gran secret. He de confessar que m'esperava de tot, de tot menys allò.. Però ostia! Que coi vols? No tots els dies em confessen coses així.

I em dius que t'has estranyat, perquè quan m'ho has explicat he començat a riure, en comptes de quedar-me bocabadada com havien fet les altres dues persones que saben el teu secret. Ha, ha! Però mira que n'ets de Babau, amor meu! Tampoc no és una cosa dolenta, ni tan estranya! T'asseguro que no seràs ni el primer ni l'últim a qui li passa.. Perquè a qui no ens ha tocat un amor inesperat (molt inesperat), estrany i difícil algun cop?

Jo ja t'he dit més d'un cop, que per a mi tothom és una miqueta bisexual. Que quan tu t'enamores, t'enamores d'una persona, independent ment de que sigui un home o una dona, i que si la gent té per costum que sigui noi amb noia, i noia amb noi, és per tot aquest rollo d'hormones i feromones de les quals estem totalment xops.

Mira que n'es de cabró, eh, l'Amor? Sempre ataca quan menys t'ho imagines, i afecta a qui menys t'esperes.

Abril.

Avui és 1 d'Abril. Normalment, m'encanta aquest dia... però la veritat és que avui, no ha sigut un dia gaire bo.. Sempre m'ha agradat el canvi del fred al calor, els bons dies, l'olor de les primeres flors de la primavera, el cant dels ocells, i totes aquestes cursilades.. Però un cop més, el meu estat d'ànim va a joc amb el temps. I avui.. avui fa mal dia, si, molt mal dia, i tot i que m'encanta que plogui (bé.., m'encanta que plogui quan m'enxampa de sorpresa en mig del carrer..) avui es un dia lleig, es un dia trist, aburrit... i el pitjor, és que crec que..

"Està previst que pels pròxims dies, l'estat d'ànim de Sara Durán, sigui de núvols, pluja i fred."

Avui sento que necessito que l'Abril em doni alguna cosa més... alguna cosa que em fa falta per que surti el sol... pero quina cosa? Potser... potser una tarda asoles amb tu a casa teva?

No sé a tu...
Pero a mi em sembla una bona opció.

..Plam!

I ahir va ser un d'aquells dies en que sents que el món se't ve a sobre..
No pots aguantar la tensió de l'ambient, tothom explota, tothom està malament, i tornes a casa feta pols... I es que no pots creure't el que ha passat, simplement no ho veus impossible, i no és fins al cap d'un temps, que reacciones i te'n adones de que és cert..

I llavors poden passar dues coses;

La primera: Que un cop penses que les coses no poden anar pitjor, la vida es riu de tu i ..plam! resulta que sí que podien anar pitjor...

I la segona: Que un cop que penses que les coses no poden anar pitjor, la vida et fa un regal i.. plam! algú et truca, i està parlant amb tu fins la 1 de la matinada, solament per tranquilitzar-te, dir-te que les coses estan bé, per fer-te riure i animar-te i fer que te'n oblidis dels problemes, ni que sigui per una estona.

+ Jo vaig tindre la immensa sort, de que ahir em va tocar la segona opció.

T'estimo.
Ets el primer de la meva llista, no ho oblidis.

la química del millor amic

Sí, ja ho saps. Ja saps que ets tu, que entre tots els nois, has sigut l'únic capaç de mantenir-te en el teu paper de millor amic. Quan tot això va començar, ja ho sé, no eres sols tu, també estava ell, qui en un principi, siguè el meu millor amic, però bé, no va estar a la altura, suposo. I llavors, què? tot va tindre un gir de 18Oº, i com per art de màgia.. puf! En mig del meu forat negre de melancolia.. allà estaves tu, i jo, i sortides les tardes de pluja dins la caseta de fusta fent preguntes idiotes sense resposta, i a te casa veient pel·lícules, menjant crispetes i bevent nestea, i les tardes al nostre parc, rient-nos estúpidament per tot, jugant amb la crialla del parc, confessant-nos secrets, demanant-nos consells, abraçant-nos i... besant-nos? Va estar molt bé, aquella època. I nosaltres érem simplement amics, simplement amics? No.. nosaltres, nosaltres érem millors amics..
I m'atreveria a dir, que fins i tot una mica més..
Nosaltres teníem química.

I ara.. ara? ara tens novia, i jo tinc.. què tinc? un "rollo, un lio"? o com diria la Kenia de fa 3 anys.. un ACDAR?, això? un "Amigo.Con.Derecho.A.Roce"?
... La química es va acabar.

Tot ha canviat molt, de 2 anys ençà. Hem continuat sent els millors amics, sí, i quina alegria més immensament gran! Però tu estàs amb el teu batxilletar, i jo de globals a la meva ESO.. no tenim temps pels dos.. I tot i així sento que aquella química ha tornat, quan ens veiem.. quan ens fem els dos petons.. no ho sents tu també?

Sí, i tant que ho sents.

Més

Què està passant aquí? Ja no sóc jo? Bé, a vegades sento que.. que mai n'he sigut el primer pensament... i ara, ara encara menys.

Joder, que no ho veus? Jo necessito molt més de tu! Ho vull tot, tot i les conseqüències..

Començos

Els començos poden ser difícils, però no per això deixen de ser un punt de partida.
Necessitava un diari, i aquest.. aquest és el meu començament.