dissabte, 4 d’abril del 2009

Gran Secret

Em sento bé amb tu, realment bé. Aquest matí ha sigut realment genial.. i m'ha agradat moltíssim que per fi hagis confiat en mi i t'hagis decidit a explicar-me el teu gran secret. He de confessar que m'esperava de tot, de tot menys allò.. Però ostia! Que coi vols? No tots els dies em confessen coses així.
I em dius que t'has estranyat, perquè quan m'ho has explicat he començat a riure, en comptes de quedar-me bocabadada com havien fet les altres dues persones que saben el teu secret. Ha, ha! Però mira que n'ets de Babau, amor meu! Tampoc no és una cosa dolenta, ni tan estranya! T'asseguro que no seràs ni el primer ni l'últim a qui li passa.. Perquè a qui no ens ha tocat un amor inesperat (molt inesperat), estrany i difícil algun cop?
Jo ja t'he dit més d'un cop, que per a mi tothom és una miqueta bisexual. Que quan tu t'enamores, t'enamores d'una persona, independent ment de que sigui un home o una dona, i que si la gent té per costum que sigui noi amb noia, i noia amb noi, és per tot aquest rollo d'hormones i feromones de les quals estem totalment xops.
Mira que n'es de cabró, eh, l'Amor? Sempre ataca quan menys t'ho imagines, i afecta a qui menys t'esperes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada