dimecres, 13 de maig de 2009

M'agrada...

He descobert que tinc el meu punt. Que m'agrada ser dolenta, tot i que no del tot, i no en tots els sentits. M'agrada ser... trapella, sí, aquesta es la paraula, trapella... M'agrada que estiguis fent les teves coses, bé, intentant fer-les millor dit, i que jo estigui estirada al llit ficant-te nerviós, mirant-te amb aquells ulls meus tan vulgars, i amb aquella mirada tant guay que he après a ficar... M'agrada que t'acabis estirant amb mi, i que arribi jo amb tota la meva cara bonica i comenci a fer-te petons, i tu facis sorolls i intents desganats d'allunyar-te, i que aconsegueixi fer-te donar per vençut i llavors ens estimem una mica.

A lo gran.

Decidit, ahir va ser la meva última campana. Sí, ja sé que això mateix vaig dir Dijous passat, però aquest cop, la de veritat. I com era l'última... l'havia de passar a lo gran...
Què millor doncs, que un matí sencer per fi tots sols a casa teva? Va ser genial... Passar-nos des de les 8 del matí, fins a les 9. 30 dormint tots junts abraçats, despertar-nos, esmorzar... esmorzar? Més aviat esmorzar-nos! Ens vam estimar molt, aquell matí...
Reconec que em continua fent una miqueta de por, però... jo estic 100% segura de que vull seguir així amb tu, i 100% decidida de que continuarem endavant.
t'estimo

dilluns, 11 de maig de 2009

Dies

Ahir, i abans d'ahir van ser dos dies molt bons.
Abans d'ahir... jaja, reconec que va ser un dia esgotador. Des de les 8 del matí fins a les 8.3O de la tarda a les rambles, venent màscares i clauers.. han sigut 105€ ben guanyats...
Per no parlar de la nit..
T'estimo més que a ningú. Vas convencereme per a que pugés a te casa, a les 12 de la nit tots dos sols.. només tu ets capaç de fer-me sentir aquestes coses... aquest cop no em va fer mal, es més.. tot lo contrari... t'estimo tant, Jaume........
Però una altra banda, ahir vaig tenir la comunió d'en Edgar. M'ho vaig passar bé, tot i les petites coses... vaig acabar feta pols, però vam ballar, vam cantar, vam riure.. i algú que altre es va menjar el terra jaja.
Aquest matí, però.... ais, es una llàstima que sempre ens passin coses d'aquestes, suposo que es la part negativa de tenir un novio que es duu tant bé amb tot déu i té una casa pròpia.. Sempre m'entristeixo, quan passa això, que tu i jo quedem per tenir una estona per a nosaltres, trovarnos que algú ha volgut invitar-se també... Sempre em poso trista i em decepciono, però no es culpa teva, ni de ningú, suposo... la única part bona, es que sé que tot i així continuarem tenint, més tard o més d'hora, més o menys vegades... però tindrem aquells moments..

dimarts, 5 de maig de 2009

Ai!

Aix.. em fa mal...
Avui m'has ficat els dits, o el dit... no se ben bé quants han sigut, però si sé que m'ha fet mal el monco, i encara em fa... jo també t'he fet una palla... però no l'he volguda acabar, més que res perquè no em venia de gust tacar-me. Ho sento..
El que passa, es que em fa mal el monco, i no sé del cert si els has arribat a ficar, però m'he adonat que tens els dits molt grossos.. aix, tinc por a que em faci tant de mal sempre... com patiré quan fem "cochinades", però m'agrada avançar amb tu, al fi de comptes, ets el meu novio, no? Esperava ansiosa aquests moments.

Anotacions

Nota mental 1: Deixar de ficar-me aquest sostenidor
Nota mental 2: Recollir-me el cabell quan estem junts al llit

dissabte, 2 de maig de 2009

Te amo

I poc a poc anem pujant d'escala. Ahir va ser el nostre primer
"te amo" i si et soc sincera, no m'ho esperava que fos a casa del Carles, amb tothom al voltant... però va ser una paraula que em va fer sentir de tot.
Crec que ja ho vaig dir; que no es el mateix un "me gustas" que un " te quiero" que un "te amo"... Ja veus, poc a poc anem avançant. Dies abans m'havies dit que t'estaves enamorant de mi, i que això era dolent.. ahir, que em vas confessar que definitivament estaves enamorat, per fi em vas contestar perquè. I la resposta em va agradar més del que em pensava. Em vas dir que era dolent, perquè allò podia fer-te perdre el control... i em sembla que la meva resposta et va fer gràcia. " A vegades es bo deixar-se portar..." No se pas que vaig voler dir-te amb allò.. però estic conforme amb la meva resposta.