¿Sabes que es lo peor de todo?
Que me digas eso sabiendo que tienes razón, y que en el fondo lo sepa perfectamente...

Quin merder.

Ja m'he cansat. No m'agrada aquest moment de la vida, i sento que tinc mil i una nits tancades dins meu, i que he de trobar una nit entre totes aquestes mil i una, i que he de trobar una "muletilla", com "Ábrete Sésamo" per poder deixar-les sortir i que em deixin plorar en pau. Però no la trobo! I a vegades, merda, sento que ningú no m'ajuda a buscar-la..
Joder, ¿tant costa entendre que vull plorar?, ¿Que vull treure'm de dins tota la merda que porto acumulant durant tant de temps?

Que ja estic cansada de la incertidumbre, dels masclistes malparits, de paranoies, de no saber parlar... de no saber viure sense complicacions a la meva vida!

Merda de disset, merda de vuit mesos, merda de Febrer, merda d'intuicions no compartides, merda de Kaos!

MERDA, MERDA, MERDA.

Ay Dios, que se me acumula el amor, de no usarlo.

I si et digués que t'estimo tant que és pel teu propi interès que t'estimo així, i que continuaria i podria fer-ho com ningú podrà estimar-te mai?


Un cop vaig llegir això i em va semblar, no sé, molt bonic. La meva forma d'estimar-te és amb crits i cordes, amb música, un vestit blanc i amb molt d'amor del qual només em deixes donar-te un 1O %. De vegades em sap greu si et faig mal però has de saber que sóc una folla i estimo com a tal.

Sóc una egoista per voler-te donar el 100% de tot el meu amor?

De vegades voldria..

"Volveré tan pronto que no tendrás tiempo de echarme de menos. Cuida de mi corazón... lo he dejado contigo"


Voldria viure dins els llibres, i convertir les seves històries en les meves... Voldria ser la protagonista del llibre més romàntic del món... I passar mil aventures i mil moments màgics i exitants... Voldria endinsar-me en cadascuna de les frases i sentir-les tan meves que cada cop que les escoltés sentís dins meu com el cor se'm fa petit, petit, petit...


"Estaré contigo hasta que tu corazón deje de latir..."

Sant Joan

Me gustas cuando callas, porqué estás como ausente, y me oyes desde lejos y mi voz no te toca. Parece que los ojos se te hubieran volado, y parece que un beso te cerrara la boca.

Pablo Neruda.
Poema 2O.

Para Sara: Cariño, si lees esto es porqué aún estamos juntos.
Dime, ¿tuvimos la boda de nuestros sueños? Recuerda que te sigo amando día a día...
Tiempo al tiempo

Espero seguir dandote muchas Lunas más

20/09[11]/09

¿Y esa fecha?

1 Any, Sant Jordi.

Ahir vam fer un any. Ahir era ant Jordi. Ahir... ahir m'esperava que fos més especial... després de tot, feiem un any. No mentiré, la cosa no va anar com jo m'esperava, però què hi farem. Vaig estar amb tui, vas venir a sopar, vam estar sols, que es el que compta...
T'estimo Romeo, sisplau, no t'infravaloris, som diferents, i prou.

Editació:

És tan dolent que siguem diferents? Tu ets d'una manera, i jo sóc d'una altra. En una relació, sí, reconec que les nostres personalitats de ser en parella són força contràries.. però això es dolent? I tant que xocarem vàries vegades, però el que tenim es convertiria en una relació molt aburrida, si no hi haguèssin aquets xocs, no?
L'únic que vull, és que m'estimis. Només això, i prou.



T'ESTIMO.

Quan farem l'amor

Moltes vegades, a la nit i quan sóc sola al llit abans d'anar a dormir, em surt un somriure i em ve una esgarrifança imaginant precisament això. El més simple. El tacte dels llençols sobre la teva esquena . L'olor que desprens, el soroll dels nostres cossos abraçant-se. La corva que traça la teva espatlla. El soroll del meu cor anant a mil per hora. La sensació dels teus petons al coll i la meva pell de gallina.

Em fa por que quan farem l'amor en un futur, dins al meu cap no hi hauran aquests petits detalls, terriblement necessaris.


Estimat Sant Jordi;

Gràcies

Saps que vull demanar-me per a reis?
Un sopar amb tu tots dos sols.
Una ball lent amb tu amb un vestit nou.
I per acabar bé la nit, potser la nostra primera vegada..

Però en definitiva i per simplificar, el meu regal perfecte, ets...

tu.

Impotència. Vull fer-te feliç

I què puc fer, quan em truques plorant a les 12 de la nit i em dius que estàs bé? Que no vols que vagi a donar-te una abraçada, i que l'únic que vols és una abraçada d'aquell que no te braços per a tu..?

Deixa'm ajudar-te, prometo fer-te feliç.

Tornada

Em sembla que em vaig quedar pel dia en que vaig anar a Itàlia, oi? Doncs bé, començaré des d'aquí.

Resumint resumint, el primer dia, al vaixell des de Barcelona a Gènova, en fi, suposo que podria haver anat millor, bueno, de fet, crec que tot el viatge podria haver anat molt millor, però suposo que es algo normal que 4 idiotes la liin massa sempre. Sabeu? Crec que deixaré de banda les coses dolentes. D'aquell viatge em porto molts bons records, com per exemple:

. El unir-me més a Hannah

· La experiència tan divertida d'haver-me dutxat amb ella, haha

· La experiència única de haver dormit 9 dies abraçada a Hannah

· Agafar més confiança amb més gent

· La ressaca del dia següent.. jaja

· Las xarles amb Dani

· Els Orgasmos que em preparava Elio.. I amb orgasmos vull dir Chupitos!

· Tots i cadascun dels seus missatges i trucades..

· El passar més temps amb totes les meves amigues

· La borratxera amb Dani y Pipin

· Els moments amb Xavi

· Les nits de platja

· Totes i cadascuna de les llunes de les 9 nits, foren plenes o de colors..

Itàlia ha sigut un somni per a molts de nosaltres, un somni inolvidable.

23 d'abril de 2009

Ja feia dies que volia actualitzar, però per mandra o per altres coses, no n'he sigut capaç.. El cas es que, el dia 23 d'abril, algú em va fer la nena mes feliç del món, i el 23 de maig, ho va tornar a fer, quan vam fer el nostre primer mes. Arribar al centre cultural, tot apagat a l'escenari menys un focu blau que il·luminava unes precioses roses...

Perquè això es un tobogan, i tot i que a vegades siguem abaix, sempre tornem a pujar.

T'estimo Jaime :)

M'agrada...

He descobert que tinc el meu punt. Que m'agrada ser dolenta, tot i que no del tot, i no en tots els sentits. M'agrada ser... trapella, sí, aquesta es la paraula, trapella... M'agrada que estiguis fent les teves coses, bé, intentant fer-les millor dit, i que jo estigui estirada al llit ficant-te nerviós, mirant-te amb aquells ulls meus tan vulgars, i amb aquella mirada tant guay que he après a ficar... M'agrada que t'acabis estirant amb mi, i que arribi jo amb tota la meva cara bonica i comenci a fer-te petons, i tu facis sorolls i intents desganats d'allunyar-te, i que aconsegueixi fer-te donar per vençut i llavors ens estimem una mica.

A lo gran.

Decidit, ahir va ser la meva última campana. Sí, ja sé que això mateix vaig dir Dijous passat, però aquest cop, la de veritat. I com era l'última... l'havia de passar a lo gran...

Què millor doncs, que un matí sencer per fi tots sols a casa teva? Va ser genial... Passar-nos des de les 8 del matí, fins a les 9. 30 dormint tots junts abraçats, despertar-nos, esmorzar... esmorzar? Més aviat esmorzar-nos! Ens vam estimar molt, aquell matí...

Reconec que em continua fent una miqueta de por, però... jo estic 100% segura de que vull seguir així amb tu, i 100% decidida de que continuarem endavant.

t'estimo

Dies

Ahir, i abans d'ahir van ser dos dies molt bons.

Abans d'ahir... jaja, reconec que va ser un dia esgotador. Des de les 8 del matí fins a les 8.3O de la tarda a les rambles, venent màscares i clauers.. han sigut 105€ ben guanyats...

Per no parlar de la nit..

T'estimo més que a ningú. Vas convencereme per a que pugés a te casa, a les 12 de la nit tots dos sols.. només tu ets capaç de fer-me sentir aquestes coses... aquest cop no em va fer mal, es més.. tot lo contrari... t'estimo tant, Jaume........

Però una altra banda, ahir vaig tenir la comunió d'en Edgar. M'ho vaig passar bé, tot i les petites coses... vaig acabar feta pols, però vam ballar, vam cantar, vam riure.. i algú que altre es va menjar el terra jaja.

Aquest matí, però.... ais, es una llàstima que sempre ens passin coses d'aquestes, suposo que es la part negativa de tenir un novio que es duu tant bé amb tot déu i té una casa pròpia.. Sempre m'entristeixo, quan passa això, que tu i jo quedem per tenir una estona per a nosaltres, trovarnos que algú ha volgut invitar-se també... Sempre em poso trista i em decepciono, però no es culpa teva, ni de ningú, suposo... la única part bona, es que sé que tot i així continuarem tenint, més tard o més d'hora, més o menys vegades... però tindrem aquells moments..

Te amo

I poc a poc anem pujant d'escala. Ahir va ser el nostre primer

"te amo" i si et soc sincera, no m'ho esperava que fos a casa del Carles, amb tothom al voltant... però va ser una paraula que em va fer sentir de tot.

Crec que ja ho vaig dir; que no es el mateix un "me gustas" que un " te quiero" que un "te amo"... Ja veus, poc a poc anem avançant. Dies abans m'havies dit que t'estaves enamorant de mi, i que això era dolent.. ahir, que em vas confessar que definitivament estaves enamorat, per fi em vas contestar perquè. I la resposta em va agradar més del que em pensava. Em vas dir que era dolent, perquè allò podia fer-te perdre el control... i em sembla que la meva resposta et va fer gràcia. " A vegades es bo deixar-se portar..." No se pas que vaig voler dir-te amb allò.. però estic conforme amb la meva resposta.

Màgia

Això es el que m'ofereixes, màgia. Però no la màgia que es pensa tothom en una relació, no. Tu em mostres la màgia de debò, la dels contes, (que al final resulta que no són simplement contes), em mostres la màgia de les fades, la màgia de la lluna, la màgia de la fantasia que s'ha fet real...

Abans d'ahir em vas dir: "vine amb mi" i jo sens dubtar-ho et vaig seguir. Em vas parar front la plaça del ajuntament, entre mig de la gran font d'aigua i un arbre enormement preciós tot florit de flors roses i blanques... tot seguit em vas dir:

- Confies en mi?

- Sí

- Doncs tanca els ulls

- Vale

- Ara intenta escoltar tot et que ens envolta.

I per la meva sorpresa.. què vaig escoltar? Doncs tot. Els passos de la gent, el motor dels cotxes, el vent quan passava, l'aigua de la font... podia sentir el moviment de les flors quan l'aire passava entre elles.. i era una sensació realment genial. De sobte, em vas dir que em concentrés a l'aigua de la font, i que intentés escoltar una mica més enllà d'ella... Al principi no vaig escoltar res, però de sobte, vaig escoltar algo que no tenia res a veure amb els sorolls que havia escoltat anteriorment.. què era? No ho sabria explicar bé.. però va ser algo així com un pitit molt fluixet però molt agut... i em vas dir, que allò que acabava d'escoltar, eren fades. Tot seguit em vas fer mirar a aquell gran arbre, i em vas dir que intentés veure-les.. Per la meva sorpresa, em vaig trobar amb uns punts daurats que apareixien i desapareixien molt de pressa.. i em vas ensenyar que allò, allò eren les fades.

Després d'allò, em vaig adonar de que em sentia relaxada, tranquil·la, en armonía amb tot i amb tots, intentava pensar en algun problema, i no podia... i es quan em vas dir, que acabava de tenir, sentir i veure, una part de tota la màgia que hi ha al món.

Tot va començar un Sant Jordi.

Aquesta data... aquesta data era molt especial per a mi, el meu Sant Jordi. Aquest sant Jordi ha sigut molt, molt, molt especial, i tot gràcies a tu.. Bé, reconec que també era especial perquè estrenava la meva primera obra de teatre, i volgués o no volgués aquell dia tot era especial.

Reconec que cada cop em sorprens més. No m'ho esperava, allò...

15 minuts abans d'estrenar, vaig entrar al camerino, i què em trobo? Amb una copassa de maduixes amb nata, amb veles pels voltants, pètals de roses, una gran rosa preciosa, una copa i un paper... un paper? Em vaig quedar de pedra. No podia ser que m'estigués passant allò.... era tot tan... tan... què? perfecte? Allò era tot lo que havia somiat que fes algun cop algú per mi... Però lo que més il·lusió em va fer, va ser aquell estrany paper...
Em pregunteu què ficava al paper? haha...

"No puedo ser Romeo sin mi Julieta...
¿Qué dices? ¿Quieres ser la chica que espere
bajo su balcón leyendo poesias de Neruda?

Te quiero

.Romeo.

Així que ja tenim data.

23 d'abril de 2009.

Sant Jordi.

La màgia del teatre

Quina llàstima que m'hagi fet tant de pal actualitzar tots aquestos dies enrere... uns dies dels quals han sigut els millors que he passat fins el moment.

Un dels motius, va ser que per fi vam estrenar l'obre El Somni d'una Nit d'Estiu. Tants mesos treballant, i a la fi vam estrenar.... Quina sensació més meravellosa! No els nervi previs, que a la seva forma també ho són... però acostumada a ser sempre l'espectadora, es estrany que aquest any hagi sigut la que estigui davant el públic..

Realment es genial com ens hem arribat a conèixer tots... es més, crec que ens hem conegut més en els tres dies previs a l'obra, que no pas en tots els darrers 6 mesos..

Em sembla genial que el nostre primer estreno siguè el dia de Sant Jordi. Ens va tocar estrenar primer per a 3r i 4rt. d'ESO, i reconec que no em va fer gaire gràcia.. però va estar molt bé, i crec que en el fons no vaig estar tant nerviosa, perquè certa persona, a la qual li dedicaré un espai a part després, em va fer passar tots els nervis de cop...

Bé, el dia 24, el dia de la nostre ultima funció....... ais, l'última funció, encara em fa pena dir aquesta frase.. en fi, el cas, es que pel matí va començar tot molt bé, fent un calentament divertit, i després acabant de preparar-ho tot per a 1r i 2n. Sincerant-nos....... va ser la que pitjor va sortir, em va vindre un blancazo en un dels moments mes forts de l'obra.. però bé.. coses del directe, oi?

L'hora de dinar d'aquell dia va ser bestial. Vam dinar tots junts en un parc, rient-nos, ballant, cantant, explicant acudits, fent el tonto.. crec que feia molt de temps que no em reia així..

I per la tarda, l'obra final, l'última funció, els últims nervis..... però crec que va sortir tot molt bé, oi? :)

És la màgia del teatre

Que et donin per cul!

Com es pot ser tant cabró? I com puc tenir jo... no, millor dit, com pot tenir la mare tanta paciència? Estic farta de tu, estic farta de que cada cop que t'entri la vena ho llencis tot per terra, la roba, els calaixos, les meves coses personals, l'armari sencer...

ESTIC FINS ALS COLLONS DE TU!

I que t'he d'obeir, i he de tindre tot al teu gust...¿perquè ets el meu pare? Tu no ets el meu pare. Aquell home que es fica vermell, i es posa a cridar com un gargamel posseït que veig gairebé sempre a casa no es el meu pare. No vull que ho sigui.

Et queixes perquè ets un puto maniàtic de la neteja, o de l'ordre, o simplement t'has tornat tant toca collons que et molesta tot, i llavors t'enfades, i crides, i dones mal exemple al Daniel (que estic resant perquè no sigui un malparit com tu quan sigui gran). I després tu ets el descuidat que ho deixa tot escampat per tot arreu, i no se't pot dir res. Doncs saps que?

QUE ET DONIN PER CUL