..Plam!

I ahir va ser un d'aquells dies en que sents que el món se't ve a sobre..
No pots aguantar la tensió de l'ambient, tothom explota, tothom està malament, i tornes a casa feta pols... I es que no pots creure't el que ha passat, simplement no ho veus impossible, i no és fins al cap d'un temps, que reacciones i te'n adones de que és cert..

I llavors poden passar dues coses;

La primera: Que un cop penses que les coses no poden anar pitjor, la vida es riu de tu i ..plam! resulta que sí que podien anar pitjor...

I la segona: Que un cop que penses que les coses no poden anar pitjor, la vida et fa un regal i.. plam! algú et truca, i està parlant amb tu fins la 1 de la matinada, solament per tranquilitzar-te, dir-te que les coses estan bé, per fer-te riure i animar-te i fer que te'n oblidis dels problemes, ni que sigui per una estona.

+ Jo vaig tindre la immensa sort, de que ahir em va tocar la segona opció.

T'estimo.
Ets el primer de la meva llista, no ho oblidis.

la química del millor amic

Sí, ja ho saps. Ja saps que ets tu, que entre tots els nois, has sigut l'únic capaç de mantenir-te en el teu paper de millor amic. Quan tot això va començar, ja ho sé, no eres sols tu, també estava ell, qui en un principi, siguè el meu millor amic, però bé, no va estar a la altura, suposo. I llavors, què? tot va tindre un gir de 18Oº, i com per art de màgia.. puf! En mig del meu forat negre de melancolia.. allà estaves tu, i jo, i sortides les tardes de pluja dins la caseta de fusta fent preguntes idiotes sense resposta, i a te casa veient pel·lícules, menjant crispetes i bevent nestea, i les tardes al nostre parc, rient-nos estúpidament per tot, jugant amb la crialla del parc, confessant-nos secrets, demanant-nos consells, abraçant-nos i... besant-nos? Va estar molt bé, aquella època. I nosaltres érem simplement amics, simplement amics? No.. nosaltres, nosaltres érem millors amics..
I m'atreveria a dir, que fins i tot una mica més..
Nosaltres teníem química.

I ara.. ara? ara tens novia, i jo tinc.. què tinc? un "rollo, un lio"? o com diria la Kenia de fa 3 anys.. un ACDAR?, això? un "Amigo.Con.Derecho.A.Roce"?
... La química es va acabar.

Tot ha canviat molt, de 2 anys ençà. Hem continuat sent els millors amics, sí, i quina alegria més immensament gran! Però tu estàs amb el teu batxilletar, i jo de globals a la meva ESO.. no tenim temps pels dos.. I tot i així sento que aquella química ha tornat, quan ens veiem.. quan ens fem els dos petons.. no ho sents tu també?

Sí, i tant que ho sents.

Més

Què està passant aquí? Ja no sóc jo? Bé, a vegades sento que.. que mai n'he sigut el primer pensament... i ara, ara encara menys.

Joder, que no ho veus? Jo necessito molt més de tu! Ho vull tot, tot i les conseqüències..

Començos

Els començos poden ser difícils, però no per això deixen de ser un punt de partida.
Necessitava un diari, i aquest.. aquest és el meu començament.