"Lo nostre"

Em resulta realment desequilibrat, "lo nostre". Hi han dies que.. (hà, sí, dies..) estem com freds, i em desespero pensant que ens estem distanciant, i en canvi, tenim moments, com el d'ahir.. que em dius certes coses a cau d'orella... i m'entren ganes de llençar-me sobre teu i menjar-te a petons.

I per què no ens podem dir coses a cau d'orella diàriament? M'agradaria saber-ho.. I també m'agradaria, que "lo nostre" fos un nostre, i també fos un nosaltres, per a tots els dies.