¿Sabes que es lo peor de todo?
Que me digas eso sabiendo que tienes razón, y que en el fondo lo sepa perfectamente...

A lo gran.

Decidit, ahir va ser la meva última campana. Sí, ja sé que això mateix vaig dir Dijous passat, però aquest cop, la de veritat. I com era l'última... l'havia de passar a lo gran...

Què millor doncs, que un matí sencer per fi tots sols a casa teva? Va ser genial... Passar-nos des de les 8 del matí, fins a les 9. 30 dormint tots junts abraçats, despertar-nos, esmorzar... esmorzar? Més aviat esmorzar-nos! Ens vam estimar molt, aquell matí...

Reconec que em continua fent una miqueta de por, però... jo estic 100% segura de que vull seguir així amb tu, i 100% decidida de que continuarem endavant.

t'estimo

Tot va començar un Sant Jordi.

Aquesta data... aquesta data era molt especial per a mi, el meu Sant Jordi. Aquest sant Jordi ha sigut molt, molt, molt especial, i tot gràcies a tu.. Bé, reconec que també era especial perquè estrenava la meva primera obra de teatre, i volgués o no volgués aquell dia tot era especial.

Reconec que cada cop em sorprens més. No m'ho esperava, allò...

15 minuts abans d'estrenar, vaig entrar al camerino, i què em trobo? Amb una copassa de maduixes amb nata, amb veles pels voltants, pètals de roses, una gran rosa preciosa, una copa i un paper... un paper? Em vaig quedar de pedra. No podia ser que m'estigués passant allò.... era tot tan... tan... què? perfecte? Allò era tot lo que havia somiat que fes algun cop algú per mi... Però lo que més il·lusió em va fer, va ser aquell estrany paper...
Em pregunteu què ficava al paper? haha...

"No puedo ser Romeo sin mi Julieta...
¿Qué dices? ¿Quieres ser la chica que espere
bajo su balcón leyendo poesias de Neruda?

Te quiero

.Romeo.

Així que ja tenim data.

23 d'abril de 2009.

Sant Jordi.

amor

Es això saps? Que l'amor pot fer-te ser la persona més feliç del mon, i pot fer-te la més desgraciada. I tot i així ens agrada tant! L'amor es fantàsticament.................................... cruel.

Però saps què?

Que el follin Laura, que el follin!

Tell

Em sembla realment fort, tot això. Mai m'havia plantejat prendre'm enserio això del teatre.. i ara, ara a més a més d'estar al grup de l'institut, estic en un grup que es dedica això seriament! Sempre he cregut que el Tell m'estava gran.. i em fa por, em fa por perquè encara ho crec, que m'està gran.. Pero m'agrada la decisió, i m'agrada molt.

Començos

Els començos poden ser difícils, però no per això deixen de ser un punt de partida.
Necessitava un diari, i aquest.. aquest és el meu començament.