la química del millor amic

Sí, ja ho saps. Ja saps que ets tu, que entre tots els nois, has sigut l'únic capaç de mantenir-te en el teu paper de millor amic. Quan tot això va començar, ja ho sé, no eres sols tu, també estava ell, qui en un principi, siguè el meu millor amic, però bé, no va estar a la altura, suposo. I llavors, què? tot va tindre un gir de 18Oº, i com per art de màgia.. puf! En mig del meu forat negre de melancolia.. allà estaves tu, i jo, i sortides les tardes de pluja dins la caseta de fusta fent preguntes idiotes sense resposta, i a te casa veient pel·lícules, menjant crispetes i bevent nestea, i les tardes al nostre parc, rient-nos estúpidament per tot, jugant amb la crialla del parc, confessant-nos secrets, demanant-nos consells, abraçant-nos i... besant-nos? Va estar molt bé, aquella època. I nosaltres érem simplement amics, simplement amics? No.. nosaltres, nosaltres érem millors amics..
I m'atreveria a dir, que fins i tot una mica més..
Nosaltres teníem química.

I ara.. ara? ara tens novia, i jo tinc.. què tinc? un "rollo, un lio"? o com diria la Kenia de fa 3 anys.. un ACDAR?, això? un "Amigo.Con.Derecho.A.Roce"?
... La química es va acabar.

Tot ha canviat molt, de 2 anys ençà. Hem continuat sent els millors amics, sí, i quina alegria més immensament gran! Però tu estàs amb el teu batxilletar, i jo de globals a la meva ESO.. no tenim temps pels dos.. I tot i així sento que aquella química ha tornat, quan ens veiem.. quan ens fem els dos petons.. no ho sents tu també?

Sí, i tant que ho sents.