Màgia

Això es el que m'ofereixes, màgia. Però no la màgia que es pensa tothom en una relació, no. Tu em mostres la màgia de debò, la dels contes, (que al final resulta que no són simplement contes), em mostres la màgia de les fades, la màgia de la lluna, la màgia de la fantasia que s'ha fet real...

Abans d'ahir em vas dir: "vine amb mi" i jo sens dubtar-ho et vaig seguir. Em vas parar front la plaça del ajuntament, entre mig de la gran font d'aigua i un arbre enormement preciós tot florit de flors roses i blanques... tot seguit em vas dir:

- Confies en mi?

- Sí

- Doncs tanca els ulls

- Vale

- Ara intenta escoltar tot et que ens envolta.

I per la meva sorpresa.. què vaig escoltar? Doncs tot. Els passos de la gent, el motor dels cotxes, el vent quan passava, l'aigua de la font... podia sentir el moviment de les flors quan l'aire passava entre elles.. i era una sensació realment genial. De sobte, em vas dir que em concentrés a l'aigua de la font, i que intentés escoltar una mica més enllà d'ella... Al principi no vaig escoltar res, però de sobte, vaig escoltar algo que no tenia res a veure amb els sorolls que havia escoltat anteriorment.. què era? No ho sabria explicar bé.. però va ser algo així com un pitit molt fluixet però molt agut... i em vas dir, que allò que acabava d'escoltar, eren fades. Tot seguit em vas fer mirar a aquell gran arbre, i em vas dir que intentés veure-les.. Per la meva sorpresa, em vaig trobar amb uns punts daurats que apareixien i desapareixien molt de pressa.. i em vas ensenyar que allò, allò eren les fades.

Després d'allò, em vaig adonar de que em sentia relaxada, tranquil·la, en armonía amb tot i amb tots, intentava pensar en algun problema, i no podia... i es quan em vas dir, que acabava de tenir, sentir i veure, una part de tota la màgia que hi ha al món.