Moltes vegades, a la nit i quan sóc sola al llit abans d'anar a dormir, em surt un somriure i em ve una esgarrifança imaginant precisament això. El més simple. El tacte dels llençols sobre la teva esquena . L'olor que desprens, el soroll dels nostres cossos abraçant-se. La corva que traça la teva espatlla. El soroll del meu cor anant a mil per hora. La sensació dels teus petons al coll i la meva pell de gallina.
Em fa por que quan farem l'amor en un futur, dins al meu cap no hi hauran aquests petits detalls, terriblement necessaris.
Estimat Sant Jordi;
dimecres, 14 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada