Ahir vam fer un any. Ahir era ant Jordi. Ahir... ahir m'esperava que fos més especial... després de tot, feiem un any. No mentiré, la cosa no va anar com jo m'esperava, però què hi farem. Vaig estar amb tui, vas venir a sopar, vam estar sols, que es el que compta...
T'estimo Romeo, sisplau, no t'infravaloris, som diferents, i prou.
Editació:
És tan dolent que siguem diferents? Tu ets d'una manera, i jo sóc d'una altra. En una relació, sí, reconec que les nostres personalitats de ser en parella són força contràries.. però això es dolent? I tant que xocarem vàries vegades, però el que tenim es convertiria en una relació molt aburrida, si no hi haguèssin aquets xocs, no?
L'únic que vull, és que m'estimis. Només això, i prou.
T'ESTIMO.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Et diré una de les coses que més odïo - l' odïo per tenir tota la raó - : temps al temps.
ResponEliminaL'única manera de no decepcionar-te és no esperant res, no pensis en el futur, viu el present, deixa que les coses segueixin el curs del no saber què passarà.
No et desesperis, petita somiadora!