dilluns, 4 de gener del 2010

Gràcies

Saps que vull demanar-me per a reis?
Un sopar amb tu tots dos sols.
Una ball lent amb tu amb un vestit nou.
I per acabar bé la nit, potser la nostra primera vegada..

Però en definitiva i per simplificar, el meu regal perfecte, ets...
tu.

diumenge, 3 de gener del 2010

Impotència. Vull fer-te feliç

I què puc fer, quan em truques plorant a les 12 de la nit i em dius que estàs bé? Que no vols que vagi a donar-te una abraçada, i que l'únic que vols és una abraçada d'aquell que no te braços per a tu..?
Deixa'm ajudar-te, prometo fer-te feliç.

dijous, 23 de juliol del 2009

Tornada


Em sembla que em vaig quedar pel dia en que vaig anar a Itàlia, oi? Doncs bé, començaré des d'aquí.
Resumint resumint, el primer dia, al vaixell des de Barcelona a Gènova, en fi, suposo que podria haver anat millor, bueno, de fet, crec que tot el viatge podria haver anat molt millor, però suposo que es algo normal que 4 idiotes la liin massa sempre. Sabeu? Crec que deixaré de banda les coses dolentes. D'aquell viatge em porto molts bons records, com per exemple:

. El unir-me més a Hannah
· La experiència tan divertida d'haver-me dutxat amb ella, haha
· La experiència única de haver dormit 9 dies abraçada a Hannah
· Agafar més confiança amb més gent
· La ressaca del dia següent.. jaja
· Las xarles amb Dani
· Els Orgasmos que em preparava Elio.. I amb orgasmos vull dir Chupitos!
· Tots i cadascun dels seus missatges i trucades..
· El passar més temps amb totes les meves amigues
· La borratxera amb Dani y Pipin
· Els moments amb Xavi
· Les nits de platja
· Totes i cadascuna de les llunes de les 9 nits, foren plenes o de colors..

Itàlia ha sigut un somni per a molts de nosaltres, un somni inolvidable.

Novetats

Bufa, quant de temps feia que no passava eh?
Suposo que era d'esperar... mai he sigut gaire temps un diari, però realment aquest.. m'importa, perquè es un diari que no se'm perdrà, i sempre podré veure'l i riure'm quan passin uns anys i vegi que tot el que escric són xuminades d'adolescent.. Així que d'ara endavant, continuaré per on em vaig quedar.

divendres, 5 de juny del 2009

VIATGE

Aquests últims dies han passat moltes coses, hem baixat del tobogan, tot i que ara sembla que hem tornat a pujar... avui sóc feliç, perquè per fi ens anem a Itàlia, després de 156 dies fent el compte enrere, avui marxem. No es genial? Però saps que? Endevina què trobaré a faltar quan hi sigui a Verona, al balcó de "Romeo i Julieta".. Me'n vaig, però aquí em deixo mig cor.. T'estimo!!
ITÀLIA, ALLÀ ANEM!

23 d'abril de 2009


Ja feia dies que volia actualitzar, però per mandra o per altres coses, no n'he sigut capaç.. El cas es que, el dia 23 d'abril, algú em va fer la nena mes feliç del món, i el 23 de maig, ho va tornar a fer, quan vam fer el nostre primer mes. Arribar al centre cultural, tot apagat a l'escenari menys un focu blau que il·luminava unes precioses roses...
Perquè això es un tobogan, i tot i que a vegades siguem abaix, sempre tornem a pujar.


T'estimo Jaime :)

dimecres, 13 de maig del 2009

M'agrada...

He descobert que tinc el meu punt. Que m'agrada ser dolenta, tot i que no del tot, i no en tots els sentits. M'agrada ser... trapella, sí, aquesta es la paraula, trapella... M'agrada que estiguis fent les teves coses, bé, intentant fer-les millor dit, i que jo estigui estirada al llit ficant-te nerviós, mirant-te amb aquells ulls meus tan vulgars, i amb aquella mirada tant guay que he après a ficar... M'agrada que t'acabis estirant amb mi, i que arribi jo amb tota la meva cara bonica i comenci a fer-te petons, i tu facis sorolls i intents desganats d'allunyar-te, i que aconsegueixi fer-te donar per vençut i llavors ens estimem una mica.

A lo gran.

Decidit, ahir va ser la meva última campana. Sí, ja sé que això mateix vaig dir Dijous passat, però aquest cop, la de veritat. I com era l'última... l'havia de passar a lo gran...
Què millor doncs, que un matí sencer per fi tots sols a casa teva? Va ser genial... Passar-nos des de les 8 del matí, fins a les 9. 30 dormint tots junts abraçats, despertar-nos, esmorzar... esmorzar? Més aviat esmorzar-nos! Ens vam estimar molt, aquell matí...
Reconec que em continua fent una miqueta de por, però... jo estic 100% segura de que vull seguir així amb tu, i 100% decidida de que continuarem endavant.
t'estimo